dissabte, 21 de setembre de 2013

ENDIMONIADA 2013....3ª Edició i cada cop millor!!!!!

         Hola Amics i Aigues!!!!!



Podem dir que L´Endimoniada ja s´ha fet un nom dintre de les curses de muntanya de Catalunya. Cada any que passa s´apunta més gent i un fet clar, va ser que només en 25 hores les inscripcions estaven exhaurides.Sí,si 450 trailrunners més ràpids o més lents ja es van inscriure´s.Qué bó!!! La veritat és que fer una prova trailrunner a Badalona era impensable fins que va arribar L´Endimoniada per posar-nos el cuc de la competi ben aprop de casa y fer-nos treure la melsa si fes falta a una prova molt ràpida!!!

Em de dir que de moment, estem tenint molta sort amb el clima del que gaudim d´aquesta prova, doncs ens ajuden les dates però us imagineu una prova com aquesta sota la pluja?Ufff.....en Sergi L. que ja n´ha fet unes quantes sempre diu que "l´espectacle i la perillositat estàn assegurats", però si arriba això algún dia...molt de sorts a txts i molt de  respecte al medi. A continuació en Sergi L. passa a fer la crònica de L´Endimoniada:
"Hola a Txts. Aquesta tercera edició de L´Endimoniada va arribar com a cirereta d´una temporada molt activa i amb uns quants de quilòmetres al cos. Els entrenos per aquesta prova preparats pel C.E de Badalona i el CorreBdn la veritat es que van servir per veure com si no tenim clar el recorregut i no el tenim senyalitzat....ens podem perdre. No m´estic queixat ens al contrari,ja podem dir que a tocar de casa també et pots perdre....jijiji.Felicitats al C.E Badalona i la gent del CorreBdn per la iniciativa trailrunner.






El dissabte va arribar amb una temperatura boníssima per còrrer mínimal de roba i a nivell de pneumàtics, em sembla que li queden poquets quilòmetres a les ASICS FUJI TRABUCO, però això sí, no deixo les bessoneres compressives i els mitjons HOKO que sempre m´acompanyen des que els vaig conèixer fa un any. Així que aquest any la familia crèix.....A aquesta edició correm la meva germana Sílvia, en Paco MínimalIberianTrailRunner(M.I.T.R),en Josep G. i en Quim(descoberta de la temporada i novell al asfalt i trailrunning).
M´agradaría rendir tribut per aquestes tres persones badalonines que es van sacrificar i no van pparticipar per poder dur a terme la tasca tan fonamental a tota cursa o marxa, com és el de fer el que comunment s´anomena fer "D´Escombra i Endimoniats"com no podia ser d´untre manera. Jo conec a l´Oscar(Muntanyer i escalador que aprofita qualsevol excusa per còrrer per les muntanyes) i el Joan Pere(que fins aquella nit només el tenia vist com a badalonins que som,però que arrel de L´Endimoniada 2013 s´ha creat una amistad i ja us explicaré més abaix el perquè.........).



                                                       Moments abans.......del patiment!!!



                              D´esquerra a Dreta: Quim C., Sergi L., Silvia S. i Paco D.

A banda, si no recordo malament, en Josep. G i la seva comapnya Àngels ens donan la gran notícia de que esperen un bebé....Quina emoció.....Felicitats Nois!!!!S´apropen les 21:30hores i aprofitem per fer les últimes fotos pels nostres patrocinadors.







I després de les explicacions realitzades pel President del C.E de Badalona ens disposem a còrrer i ens posicionem al davant per no patir taps de retenció als llocs clau.



Comença la cursa i sortim disparats com a cohets.....el tram asfàltic Rambla-Barri de la Morera.....va molt ràpid i ens posicionem a ritme còmode.Molta gent a vingut a veure la sortida i mica en mica hi menys gent.... Al passar pel Parc de Bombers de la Generalitat( En Lluita ) surten uns quants a rebre´ns...quina emoció!.
Al moment, d´entrar al Parc de la Serralada de Marina i pujar a la creu de Montigalà a ritme frenètic anem a tope i les posicions es començen a posar al seu lloc i hi hauràn poques variancions.Que hi haurà, doncs fins al Mirador em van adelantar poquets però em van adelantar. La Pujada abans de la Torre Bravo de gairebé un quilòmetre sí que posarà a tothom al seu lloc. Alguns que m´havien adelantat els passaré i puc dir que és aquesta pujada el punt d´inflexió a la meva cursa. Arribem a la Torre Bravo i començo a esmolar la meva destral particular per les dues persones que em van adelantar.....no m´ho crèia i no vaig escatimar a esforçar-me per ser potent i segur. Tot anava bé....estava per davant de la segona noia classificada i el seu company que li feia de llebre a uns cinquanta metres i Zasca!!!!M´entrabanco amb una arrel i faig un mortal cap endevant i estirat al terra, no sé si per inèrcia o de l´excepcionalitat de la situació, m´incorporo no se com i ¡¡¡¡¡Banzai!!!!Encara que no se com tampoc, no em van adelantar i ja vam arribar fins la riereta i el lateral de la B-20...on la llebre de la segona classificada decideix apretar i passar-me. Quina bèstia!!!Jo anava a lo meu i preparant els dos últims quilòmetres per fer encara un canvi de ritme veient que tinc a dos corredors per davant meu que m´ho estant posant molt i molt difícil.Però de mica en mica al arribar al pont per a vianants que separa el barri de Bufalà del barri de Dalt La Vila, sóc capaç de passar a un i al final del carrer del mar i fer el gir a esquerres,passaré a l´altre corredor. Sap greu...però així és la competició. un dia em toca a mí i un dia a un altre.




Quina arribada!!!! 1h36minuts vaig trigar en fer els 19 Quilòmetres. Una estona més tard arribarà en Josep. G i en Quim C. després. En Paco d. va arribar uns quants minuts abans que jo, ja que em va passar després de passar la creu de Montigalà.



Aquí tenim l´avituallament d´arribada on podem veure un altre novell del trail running que s´ho està prenent molt en sério. Felicitats David C.!!!!
Com es pot veure, la Silvia S. ho va passar una mica malament. Després de la cursa ho vam estar parlant.....estrés post segon curs d´Educació Infantil, feina com a educadora infantil i poc temps d´entreno i si afegim un calçat nou .....s´ofegava i això li va resultar tota una Odissea però es va trobar amb en Joan Pere (Últim Escombra Endimoniat) que la va animar a fer una baixada conservadora i aguantant-se el mal de les nafres.......Ella era l´ùltima endimoniada i no ho sabía. Ella es va plantejar abandonar però li va sortir l´esperit de lluita que potser no sabía que tenia i ho té. Jo estava a l´arribada i no vaig pensar que potser ho estava passant tant malament. Passats uns vint minuts vaig decidir anar a busacar-la i a l´alçada del barri de la Morera ja vaixaven els dos i junts txts tres vam arribar a meta amb un temps límit. Però va arribar!!!!Felicitats Silvia per no abandonar. Recorda que sempre pot ser pitjor!!!Qui s´esforça té premi i tú ja ho has experimentat.



                                                        
                       Gràcies Montse i Joan Pere per recolçar a la Silvia al punt de Control de Torre Bravo

Després d´una cursa de muntanya tant èpica.....inmortalitzem la Solidaritat d´en Joan Pere per ajudar a la Silvia que va ser la darrera participant en arribar. Arribar l´últim no és desmereixedor de res i això et fa ser més conscient de que més no pots baixar i només queda una opció......"
I fins aquí la crònica d´en Sergi L.

AMUNT,AMUNT.......FINS L´INFINIT I MÉS ENLLÀ!!!!!


 Gràcies a txts els nostres patrocinadors: -Chocolates Solé
                                         -Biogrà
                                         -Amandín
                                         -Feng d´Shila
                                                              i col.laboradors com Dietèticos Intersa!

                   per fer possibles els nostres reptes!!!!!!!!!
         Gràcies a txts a qui ens envolteu 
              i      ens animeu sempre!!!

Salut, Esport i A!!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada